Cal intuir on, quan i com s’expressarà tal cosa. Experiència, rera experiència, com sempre, prendrem bona nota de les emergents i noves formes que va prenent. I en comencem a tenir recents i potents exemples que han provocat notables canvis desitjats.
- Aprendre és valuós.
Aprendre, per a l’ésser humà, és un do, un impuls i una necessitat. Sempre que s’ha pretès anul·lar, dificultar o limitar aquest impuls, s’ha servit a la dominació d’uns pocs sobre tots els altres. La veritable vàlua de l’aprenentatge, per cert il·limitat, consisteix en que no queda en l’individu, si no que s’expressa en el camp de les relacions i per tant pot enriquir als altres.
- Els sense veu.
Tot el problema del món humà actual pot resumir-se en que uns pocs han usurpat als altres les possibilitats de ser emissors, reduint-los a només receptors.
Des de l'educació fins als exercicis professionals, tot està preparat per a silenciar la veu dels conjunts humans, tant de majories com de minories.
Es tracta doncs, per als que ens sentim sense veu, d'animar-nos a saltar per damunt del sentiment d'impotència que això genera i, encara que un no en visualitzi a priori l'eficàcia, intentar exercir d'emissor, atenent, això si, a no transmetre més violència.
- L’acció no-violenta.
L’exigència justa, la pressió, la demanda, la protesta i la denúncia han de dur-se a terme amb formes estrictament no-violentes, ja que sempre l’exercici de la violència aboca a la seva continuïtat.
- Denúncia mediàtica (consumisme i secundarietats).
D'entre els poders legislatiu, executiu, judicial i mediàtic que cimenten la nostra pretesa democràcia, el que s'està destacant en la seva manipulació com més controlat, més antidemocràtic, és el mediàtic, ja que un cop han comprovat que l'oposició s'alimenta si se la menciona a gran escala, han descobert que és millor optar pel silenciament.
Així, qualsevol expressió que qüestioni l'estructuració social establerta i els seus valors, que parli de necessitats de canvi profundes serà, amb tota seguretat, silenciada i ignorada en les mencions oficials públiques i publicades.
La promoció del consumisme delirant i tota mena de secundarietats, han passat a omplir doncs el total de l’exercici professional mediàtic.
- Urgència davant els gravíssims perills actuals.
Per més que s’hagi instal·lat cojunturalment una sensibilitat individualitzada, avui és imprescindible construir grans forces amb la capacitat de corregir les direccions més destructives que ens amenacen. Aquestes amenaces destructives s’han multiplicat immensament respecte d’èpoques recents. Les resistències a produir correccions i reconversions per part dels poderosos, en matèria d’economia, armament i ecologia principalment, han quedat ja sobradament provades.
- La inspiració individual.
En un temps on s'ha reclamat tant la figura del lliure pensador, la lliure filiació i la lliure elecció de fonts d'influència, no hi ha dubte que la inspiració individual arriba a constituir un gran valor compartit i intuït.
En conseqüència, quins procediments escollirem per a afavorir-la i fer-la créixer?
- L’esperit irracional.
Cansats, fastiguejats de formar en files índies,
escolaritzats o empleats; per l’ànima, injúries!
Històricament farts de formar en fila índia,
reclutats o adoctrinats; i com pobles, misèria!
Així estem els europeus, peus de plom, naus a les mans,
quasi apunt d’elevar els cants, d’espantar raons i déus.
Esclatats, assabentats, som delit de noves fites,
indomables i volats; de l’ànima sospites!
Inspirats, ben revelats, germans de tots els pobles,
diversos i embalats; ens mirem en cares nobles!
Així estem els europeus, peus de plom, naus a les mans,
quasi apunt d’elevar els cants, d’espantar raons i déus.
- La descentralització.
Internet, entre altres, va ser un invent de gran repercussió basat en la
descentralització. Malgrat tot, aquest model no s’està aplicant a les
societats humanes, potser per que fer-ho de debò serà també d’una
repercussió totalment transformadora.
Entretant l’espècie segueix patint les greus conseqüències de les centralitzacions i concentracions de diners i poder.
- No hi ha valor més alt que la Vida.
Cal atendre a l’adequat nivell d’experiència, que tenim tots, per apressar aquesta gran afirmació ponderativa. No des de qualsevol estat quotidià s’adverteix aquesta experiència.
- La noció espiralada de la vida.
Si la vida no creixés en espiral, cada home començaria des de zero en el seu intent de desenvolupament i de superació de les crues condicions naturals. En canvi, en l’ésser humà es veu molt clara l’acumulació històrica que li permet comptar amb un bagatge cognitiu per a seguir encarant el futur.
- L’art d’incloure.
En sintonia amb la decadència de final de civilització que vivim, i amb l’estratègia de poder que ha aplicat fins a la fi el famós “divideix i venceràs”, la nostra societat se’ns presenta fragmentada en tants “jos” com individus té. I el sentir generalitzat d’aquests “jos” és de no comptar per els altres; no comptar en el teu saber; no comptar en les teves aptituds; no comptar en les teves propostes constructives.
En aquesta situació és d’interès i possible practicar l’art d’incloure procurant que, en relacionar-nos amb un “jo” i mirant-lo des de la perspectiva del seu saber, de les seves aptituds i de les seves propostes constructives, li arribi la invitació a fer la seva aportació a un equip, mostrant-li la nostra confiança en que ho pot fer i que pot avançar a través d’aquest tipus d’acte.
- On apliquem la força de difusió?
1) a l’interès personal?
2) a les noves possibilitats de forjar avenços conjunts?
Segons escullis una o altra, es podrà donar resposta i direcció a les necessitats de l’època, o no.
La proposta d’acció:
- Lliure producció no comercial.
- Lliure intercanvi.
- Lliure difusió.
- Fòrums temàtics.
Sobre les fonts d’inspiració del material.
Són fonts d’inspiració d’aquest material: 1) el corrent de pensament i d’acció anomenada amplament “moviment del nou humanisme”, en la seva diversitat de produccions, experiències, intercanvis i projectes; 2) la producció completa de l'escriptor contemporani Màrius Rodríguez Cobos "Silo", simptomàticament silenciat per quasi tota mena d’informadors i àmbits establerts; i 3), per descomptat, el lliure pensament que segueix volant a l’interior de qualsevol persona que acuradament reflexiona i aprèn sobre les necessitats de canvi i transformació humanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada