diumenge, 13 de setembre de 2009

Netejar i ordenar la casa interna

NETEJAR I ORDENAR LA CASA INTERNA

Arribats a un temps en el qual la dimensió Profunda dels éssers humans torna a ser afortunadament objecte del màxim interès, està molt bé que tractem d’ajudar aquest procés de totes les maneres possibles.

Una d’aquestes maneres és la al·legòrica. Si comparem la nostra interioritat amb una casa o, millor dit, amb la nostra casa, i afirmem que volem sempre oferir aquesta als altres en les millors condicions possibles, segurament començarem a advertir importants diferències entre la simple bona voluntat i la efectivitat transformadora, entre la declamació i la realització, entre l’auto-complaença i el benestar de l’altre, i finalment, a sortir de les ingènues creences sobre el que “es veu” i el que “no es veu”.

Si és veritat que, en general, quan realment comencem la tasca de “mirar” cap a la nostra casa interior, que és la nostra dimensió Profunda, hi trobem tota mena de desordres, confusions, hàbits de manipulació i de simulació, i un repertori inacabable de climes de temor i d’avorriment, això vol dir que és anàleg a tenir la nostra casa externa desordenada, bruta, fosca, plena de trampes perilloses pel visitant, i impregnada de tot allò que transmet abandó i desgràcia passada.

Quan bona serà llavors aquesta al·legoria, si ens mou cap a la necessitat d’ordenar, embellir i ruixar d’esperança la nostra casa interna.
Si efectivament ens disposem a relacionar-nos amb els altres, superant l’il·lusori i superficial món de les dues dimensions, les que ens ofereixen els miralls, i prioritzant absolutament la tercera, la de la Profunditat, trobarem una potent motivació extra alhora d’escometre l’auto-coneixement, l’aprenentatge sense límits, i tot intent creatiu i amorós, perquè desitjarem que els altres hi entrin en condicions i en surtin beneficiats.

Xavier Batllés - Barcelona, 3 de setembre de 2009

---------------------
(en castellano)

LIMPIAR Y ORDENAR LA CASA INTERNA

Llegados a un tiempo en el cual la dimensión Profunda de los seres humanos vuelve a ser afortunadamente objeto del máximo interés, está muy bien que tratemos de ayudar este proceso de todas las maneras posibles.

Una de estas maneras es la alegórica. Si comparamos nuestra interioridad con una casa o, mejor dicho, con nuestra casa, y afirmamos que queremos siempre ofrecer esta a los demás en las mejores condiciones posibles, seguramente comenzaremos a advertir importantes diferencias entre la simple buena voluntad y la efectividad transformadora, entre la declamación y la realización, entre la autocomplacencia y el bienestar del otro, y finalmente, a salir de las ingenuas creencias sobre lo que “se ve” y lo que “no se ve”.

Si es verdad que, en general, cuando realmente comenzamos la tarea de “mirar” hacia nuestra casa interior, que es nuestra dimensión Profunda, encontramos en ella todo tipo de desórdenes, confusiones, hábitos de manipulación y de simulación, y un repertorio inacabable de climas de temor y de aburrimiento, eso quiere decir que es análogo a tener nuestra casa externa desordenada, sucia, oscura, llena de trampas peligrosas para el visitante, e impregnada de todo aquello que transmite abandono y desgracia pasada.

Cuán buena será entonces esta alegoría, si nos mueve hacia la necesidad de ordenar, embellecer y rociar de esperanza nuestra casa interna.
Si efectivamente nos disponemos a relacionarnos con los demás, superando el ilusorio y superficial mundo de las dos dimensiones, las que nos ofrecen los espejos, y priorizando absolutamente la tercera, la de la Profundidad, encontraremos una potente motivación extra a la hora de acometer el autoconocimiento, el aprendizaje sin límites, y todo intento creativo y amoroso, porque desearemos que los demás entren a ella en condiciones y salgan de ella beneficiados.

Xavier Batllés - Barcelona, 3 de septiembre de 2009