____________________________Una resposta noviolenta
Perdó per existir.
Us demano aire per a respirar, aigua de riu per a beure, una mica d’aliment i aixopluc.
Perdó per ser català i atrevir-me, de vegades, a parlar-vos des d’aquesta cultura i amb aquesta llengua.
Perdó per fer sonar les músiques.
Perdó per, vanitosament, no haver-me solidaritzat amb la fàbrica ni amb l’oficina.
Perdó per aspirar, anticipadament, a jugar junts en el mateix equip.
Perdó per desconfiar d’aquells que em castigaven, em manipulaven i m’acusaven.
Perdó.
Perdó per escriure i per parlar, per riure i por plorar.
Perdó per desitjar-vos la llibertat d’expressió integradora.
Perdó per atrevir-me a exercir de pensador, per sentir i actuar.
Perdó per atrevir-me a intentar mirar més enllà de la meva presó, de la meva localitat, amb l’altivesa de pretendre comprendre l’espècie i l’univers.
Perdó per preguntar i per demanar permís. Perdó per demanar perdó.
Perdó per voler-me anticipar en el rebuig de la rancúnia i la venjança.
Perdó per creure en els pobles i no en els caps.
Perdó.
Us demano que tolereu la meva mort i les sortides per la porta del darrere.
Perdó per pressuposar-vos una alçada moral.
Us ho repeteixo, perdó per ser aquí, però ja no serà possible que renunciï a la confrontació amb el meu temps, ni a la pròpia intencionalitat, ni a la incerta creativitat...
He descobert que l’arrel profunda de la violència interna que sempre m’ha acompanyat, tenia a veure amb el deficient sentiment de pertinença, amb la falsificació del bateig com a cerimònia de benvinguda a aquest món. Em sento compromès a treballar per a restablir els nostres sentiments de pertinença a les comunitats humanes, i aconseguir que aquestes transcendeixin la guerra i l’anul·lació de l’altre com a procediment de resolució de conflictes.
Xavier Batllés
Barcelona, 9 de gener de 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada