dilluns, 18 de maig del 2009
dimecres, 1 d’abril del 2009
diumenge, 18 de gener del 2009
El sistema: conjunt de valors i formes de relació
"En el narcotráfico no hay otro móvil que el dinero y no hay más forma de autoridad que la violencia".
Ves per on, el sistema que em va formar i en el que he viscut, resulta ser d'idèntiques característiques que el món del narcotràfic.
Estaran a punt d'admetre també que era un sistema narcotitzant?
Cada dia van descobrint la sopa de l'all...
diumenge, 11 de gener del 2009
Carta a la societat humana que no em va acollir
Perdó per existir.
Us demano aire per a respirar, aigua de riu per a beure, una mica d’aliment i aixopluc.
Perdó per ser català i atrevir-me, de vegades, a parlar-vos des d’aquesta cultura i amb aquesta llengua.
Perdó per fer sonar les músiques.
Perdó per, vanitosament, no haver-me solidaritzat amb la fàbrica ni amb l’oficina.
Perdó per aspirar, anticipadament, a jugar junts en el mateix equip.
Perdó per desconfiar d’aquells que em castigaven, em manipulaven i m’acusaven.
Perdó.
Perdó per escriure i per parlar, per riure i por plorar.
Perdó per desitjar-vos la llibertat d’expressió integradora.
Perdó per atrevir-me a exercir de pensador, per sentir i actuar.
Perdó per atrevir-me a intentar mirar més enllà de la meva presó, de la meva localitat, amb l’altivesa de pretendre comprendre l’espècie i l’univers.
Perdó per preguntar i per demanar permís. Perdó per demanar perdó.
Perdó per voler-me anticipar en el rebuig de la rancúnia i la venjança.
Perdó per creure en els pobles i no en els caps.
Perdó.
Us demano que tolereu la meva mort i les sortides per la porta del darrere.
Perdó per pressuposar-vos una alçada moral.
Us ho repeteixo, perdó per ser aquí, però ja no serà possible que renunciï a la confrontació amb el meu temps, ni a la pròpia intencionalitat, ni a la incerta creativitat...
He descobert que l’arrel profunda de la violència interna que sempre m’ha acompanyat, tenia a veure amb el deficient sentiment de pertinença, amb la falsificació del bateig com a cerimònia de benvinguda a aquest món. Em sento compromès a treballar per a restablir els nostres sentiments de pertinença a les comunitats humanes, i aconseguir que aquestes transcendeixin la guerra i l’anul·lació de l’altre com a procediment de resolució de conflictes.
Xavier Batllés
Barcelona, 9 de gener de 2009
diumenge, 24 d’agost del 2008
L’esclavatge intern
He sentit dir a un savi, que l’esclavatge va significar un avenç per a la humanitat respecte a l’estadi anterior, en el qual l’enemic apressat, directament es matava. L’esclavatge, tot i utilitzar l’individu com a força explotada per a produir per a un altre, deslliurava aquest infeliç de la mort.
Si això ens resulta sorprenent, també avui ens toca anar advertint que del tipus d’esclavitud física i externa o exercida per algú altre sobre l’individu, a l’esclavització que aquest s’auto-infligeix, en quedar pres dels seus desigs inabastables, hi va el senyal d’un nou avenç cap a l’alliberament, en la mida que aquest fet es va reconeixent...
En la superació d’aquesta esclavitud interna i moderna, hi ha la clau d’un nou salt qualitatiu de l’espècie.
En concomitància amb la capacitat de fer minvar i abandonar els primitius desigs, es troben conceptes actuals de gran ressonància social intuïtiva, que irrompen atiats per noves necessitats ineludibles, com el de decreixement econòmic, desarmament progressiu, descrèdit del poder de consum, o descrèdit del poder de manipulació, dominació i bellesa externa...
Sortosament, però provocant notables crisi psicològiques, aquells primitius desigs ja es troben en plena decadència i camí del fracàs.
Queda pendent del grau de coherència de cadascú, la feina actual pròpia d’aquest moment històric: anar quallant en la renaixença d’una nova sensibilitat, les forces immenses dels nous camps de treball, els camps del fracàs interior (segurament majoria absoluta en la Humanitat, per altra part), així com les forces que intueixen en els diversos fenòmens del Sistema que es va col·lapsant, un clam de superació dels impulsos primaris comandats estrictament pel cos, per a ésser elevats al nivell de consciència on no s’oposa el cos a la ment, i aquesta pot obrir-se pas alliberador, feliç i harmònic.
El plaer i la violència
Mala herència hem rebut si sentim que quan sortim del terreny del plaer entrem en el de la violència, si associem el que ens agrada només al plaer i el que ens desagrada, ens posa violents.
Com es dóna això?
Necessàriament ha d’estar basat en una actitud passiva davant les coses de la vida.
Essent així, les experiències estan gravades en nosaltres com allò que ens succeeix, i no com allò que ens procurem a partir d’intencions desenvolupades en processos més o menys llargs.
Donem-nos uns quants exemples.
Lògicament, a un mestre o professor honest li agrada que el seu deixeble aprengui ràpidament. Així doncs, es disposa a ensenyar-li coses segurament amb l’esperança que això es doni.
Si es dóna, serà raonable sentir-li dir que experimenta un plaer. Però si no sols no aprèn de pressa, sinó que presenta grans dificultats, alguna cosa li passa al mestre si això l’enfada.
Si uns pares li expressen dolçor al seu fillet petit, és fàcil endevinar que ho experimenten com un plaer. Però si quan el petit, en els seus intents de reafirmació, comet excessos a corregir, i ells es violenten, es lamenten de la condició de pares, l’agredeixen o perden els papers, vol dir que aquests pares no troben un terreny mig entre el plaer i la violència, entre el suposat amor i el vertigen cap a l’odi...
Si quan conversem amb un agradable interlocutor flueix un intercanvi i un enriquiment fruit de la bona comunicació, experimentem plaer. Però si quan sorgeixen dificultats en la comunicació, comencem a violentar-nos, alguna força ens arrossega del blanc al negre sense poder aplicar la gamma de grisos.
Buscant comprensió i solucions a aquests problemes exemplificats, la pregunta clau podria ser: ¿què he de fer per a poder mirar el que em desagrada o considero que hauria de ser diferent, amb el cor tranquil i la mateixa disposició que quan em relaciono amb el que m’agrada?
És clar que, en primer lloc, haig de concebre la meva opció activa que, per cert, implica respectar-me, valorar-me i creure en les meves capacitats.
Primera gran qüestió a meditar.
I en segon terme, haig de concebre i actuar intencionalment en un terreny que podríem situar al mig, entre el plaer i el sofriment. Un terreny de pensament, emoció i acció més neutres. Un terreny des del qual, si vaig trobant-li el punt i la utilitat quotidiana, gaudiré dels plaers quan passen pels moments de la meva vida, i dominaré les compulsions de violència que segurament em seguiran produint les coses desagradables i injustes. Però, des d’aquest espai central de construcció activa, l’important és que podré practicar els intents de transformació i produir algun avenç ocasionalment.
De fet, no crec que existeixi cap humà que no tingui ja constància d’això. El problema és advertir-ho, prioritzar-ho degudament, i perseverar-hi.
Es podrà dir que els fracassos atemptaran constantment contra aquesta empresa, però si considerem el rerafons dels fracassos com a part substancial d’allò desagradable que volem superar i ens motiva en la lluita, aquests passaran a ser vistos simplement com més material davant el qual preguntar-nos el mateix d’abans: ¿què he de fer per a poder mirar el que em desagrada o considero que hauria de ser diferent, amb el cor tranquil i la mateixa disposició que quan em relaciono amb el que m’agrada?
Xavier Batllés
Barcelona, 21-08-08
divendres, 12 d’octubre del 2007
Comparativa de valors en el canvi de civilització
- em moc per diners ------------------------------> em moc per consciència inspirada
- per estar millor, em distrec --------------------> per estar millor, faig atenció
- èxit personal ---------------------------------------> sumar en equip
- justificar la violència ----------------------------> repudiar tota forma de violència
- distingir-se dels altres -------------------------> coherència personal
- que em vagi be a mi ----------------------------> que ens vagi be a tots
- destacar en alguna cosa ---------------------> que les coses marxin en conjunt
- s’aprèn de petit -----------------------------------> s’aprèn tota la vida
- cicles de vida definits --------------------------> cicles de vida indefinits
- pròpia mirada des dels altres ---------------> pròpia mirada des de dins
- lluïment personal excloent -------------------> acció conjunta incloent
- tancar els debats per imposar --------------> obrir els debats i consensuar
- visió de conjuntura ------------------------------> visió de procés
- dogma i fanatisme ------------------------------> experiència i força
- dicotomia receptors i emissors ------------> tothom és receptor i emissor
- la realitat és objectiva -------------------------> realitats subjectives de cadascú
- usar als altres ------------------------------------> col·laborar plegats
- negoci en benefici unilateral ----------------> negoci en benefici mutu
- aprofitar-se del dèbil ---------------------------> afavorir el dèbil
- reafirmació local --------------------------------> sentiment universalista
- exaltar l’encert ----------------------------------> exaltar l’intent
- defugir les dificultats --------------------------> assumir les dificultats
- creure en l'individualisme --------------------> creure en els conjunts
- és millor tancar-se -----------------------------> és millor relacionar-se
- les persones són com són -----------------> les persones poden evolucionar
- uniformització monolítica --------------------> diversitat és riquesa
- tot té el seu oposat -----------------------------> tot és complementari
(CASTELLANO)
CIVILIZACIÓN MURIENDO CIVILIZACIÓN NACIENDO_______
- me muevo por dinero -------------------------> me muevo por conciencia inspirada
- para estar mejor, me distraigo -------------> para estar mejor, atiendo
- éxito personal -------------------------------------> sumar en equipo
- justificar la violencia ---------------------------> repudiar toda forma de violencia
- distinguirse de los demás -----------------------> coherencia personal
- que me vaya bien a mi -------------------------> que nos vaya bien a todos
- destacar en alguna cosa ------------------> que las cosas marchen en conjunto
- se aprende de pequeño --------------------------> se aprende toda la vida
- ciclos de vida definidos ----------------------------> ciclos de vida indefinidos
- propia mirada desde los demás ----------------> propia mirada desde dentro
- lucimiento personal excluyente ---------------> acción conjunta incluyente
- cerrar los debates para imponer -------------> abrir los debates y consensuar
- visión de coyuntura --------------------------------------> visión de proceso
- dogma y fanatismo --------------------------------------> experiencia y fuerza
- dicotomía receptores y emisores ---------> todxs somos receptores y emisores
- la realidad es objetiva -------------------------> realidades subjetivas de cada unx
- usar a los demás ----------------------------------------> colaborar juntos
- negocio en beneficio unilateral -----------------> negocio en beneficio mutuo
- aprovecharse del débil ---------------------------------> favorecer al débil
- reafirmación local --------------------------------------> sentimiento universalista
- exaltar el acierto ---------------------------------------------> exaltar el intento
- rehuir las dificultades ---------------------------------> asumir las dificultades
- creer en el individualismo ----------------------------> creer en los conjuntos
- es mejor aislarse -----------------------------------------> es mejor relacionarse
- las personas son como son -----------------> las personas pueden evolucionar
- uniformización monolítica ---------------------------> diversidad es riqueza
- todo tiene su opuesto ------------------------------> todo es complementario